No puc aplegar a entendre cóm certes persones poden acabar amb l’emissió de canals de televisió que tracten cada dia d’informar-nos a la població de les noticies que ocorren arreu del nostre territori.
En aquest moment hem segut tots presents del tancament, la censura, la compra de dues cadenes. Per una part, a nivell estatal, per una banda, hem pogut observar com T5 ha absorbit CUATRO llevant-li la poca dignitat que pot ser que encara li quedava, deixant al carrer periodistes com Iñaki Gabilondo.
D’altra banda, a nivell més pròxim, hem pogut observar al País Valencià com certes personalitats s’han encarregat de destruir completament l'única emisora de televisió que tractava de comunicar les noticies de una manera “diferent” i ens feia aplegar a les nostres televisions noticies que les altres cadenes ens ocultaven.
Però ara ja han acabat en açò. Ens han suprimit les emisions de TV3, deixant-nos a tots sense poder veure aquesta cadena. Han atentat contra la llibertat d’expresió de moltes persones. Aquesta lluita va començar fa ja molts anys, quan tractaven de amagar-nos la història, sens va prohibir parlar la nostra llengua i ara ens prohibeixen comunicar-nos amb llibertat. Què serà el següent??
Però no m’agradaria que ho donarem tot per perdut, encara hi ha molta gent que lluita per la defensa dels nostres drets, encara som molts aquells que pensem que açò no es just i anem a fer força entre tots i no permitir que ens manipulen. La lluita continua...
jueves, 24 de febrero de 2011
Article d´un dels nostres il·lustrísims mes importants. Joan Francesc Mira
PUNT DE MIRA
Una multa. I una altra
Joan F. Mira
Fa poc més de mig any recordava, en aquesta mateixa pàgina, els inicis d’una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. Recordava la dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre José Barrionuevo, un repetidor de televisió tancat per la força armada, les primeres estacions d’un calvari inacabable. L’aplicació continuada d’una antiga obsessió, d’una hostilitat irracional. O perfectament racional i comprensible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i virulenta versió valenciana. El menyspreu, la violència dels uns i dels altres.
Ara, aquesta hostilitat immutable, repressiva i mortal és obra sobretot del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió com la catalana és un atemptat contra la salut pública, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva. També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això han bloquejat (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d’una ILP amb més de 650.000 firmes, en prova de profunds sentiments democràtics. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan brutals que només busquen l’aniquilació total de l’enemic, destrucció física inclosa.
He llegit que el fiscal del Tribunal Superior, atesos els indicis de delictes previstos en el Codi Penal, com ara rebre repetits regals d’indumentària en virtut de càrrec presidencial, ha demanat una condemna rigorosa de l’imputat o presumpte, en forma d’una multa de poc més de 40.000 euros. Quantitat digna de tal delicte, o viceversa. Quin deu ser, doncs, el delicte de voler veure una certa televisió, si les multes exigides arriben, tot sumat, a prop dels 800.000? Deu ser, doncs, un delicte vint vegades més gros. Dubte, però, que a Camps l’obliguen mai a pagar sota amenaça d’embargament i de ruïna, com ell a Acció Cultural. Tot plegat, aquesta llarga història m’omple de tristor, i d’un profund sentiment de repugnància.
Una multa. I una altra
Joan F. Mira
Fa poc més de mig any recordava, en aquesta mateixa pàgina, els inicis d’una persecució metòdica, incessant i brutal, que dura ja un quart de segle. Recordava la dedicació persecutòria de Joan Lerma, una inútil visita al ministre José Barrionuevo, un repetidor de televisió tancat per la força armada, les primeres estacions d’un calvari inacabable. L’aplicació continuada d’una antiga obsessió, d’una hostilitat irracional. O perfectament racional i comprensible: el vell anticatalanisme espanyol, en la seua miserable i virulenta versió valenciana. El menyspreu, la violència dels uns i dels altres.
Ara, aquesta hostilitat immutable, repressiva i mortal és obra sobretot del senyor Camps i els seus col·legues de govern i de partit. Deu ser que el simple intent de voler veure una televisió com la catalana és un atemptat contra la salut pública, un perill de contagi, un risc de malaltia, o vés a saber què, davant del qual cal mostrar contundència autoritària i, si pot ser, la més alta eficàcia destructiva. També per al govern espanyol la idea sembla nefanda, i per això han bloquejat (amb intervenció personal de la senyora De la Vega, valencianíssima) la tramitació d’una ILP amb més de 650.000 firmes, en prova de profunds sentiments democràtics. I les multes administratives i arbitràries que imposa Francisco Camps, valencià exemplar per tants conceptes, arriben ja a quantitats tan brutals que només busquen l’aniquilació total de l’enemic, destrucció física inclosa.
He llegit que el fiscal del Tribunal Superior, atesos els indicis de delictes previstos en el Codi Penal, com ara rebre repetits regals d’indumentària en virtut de càrrec presidencial, ha demanat una condemna rigorosa de l’imputat o presumpte, en forma d’una multa de poc més de 40.000 euros. Quantitat digna de tal delicte, o viceversa. Quin deu ser, doncs, el delicte de voler veure una certa televisió, si les multes exigides arriben, tot sumat, a prop dels 800.000? Deu ser, doncs, un delicte vint vegades més gros. Dubte, però, que a Camps l’obliguen mai a pagar sota amenaça d’embargament i de ruïna, com ell a Acció Cultural. Tot plegat, aquesta llarga història m’omple de tristor, i d’un profund sentiment de repugnància.
lunes, 21 de febrero de 2011
INFORMAR - DESINFORMAR
En la época en la que deberíamos estar, en pleno s. XXI, con todos los "desarrollos" y avances en los que hemos entrado y estamos formando parte. Los medios de comunicación tendrían que tener como función y deberían pelearse por informar con las noticias más puras, más limpias, más neutras y lo más objetivas posibles. Debería ser como una competición a ver quien comunica mejor una noticia y con la mayor exaltitud posible. Pero en cambio se dedican a desinformar, peleandose por las noticias más desvinculadas de la realidad, más corruptas, más manipuldas e intentando ser lo más atractivas posible para poder seducir al mayor número de espectadores.
Desgraciadamente, es Vergonzoso!!!
Desgraciadamente, es Vergonzoso!!!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)